Dóna'm El Silenci

Quan torni, voldria veure mil camps
esquitxats de pipiripís, voldria
sentir sang de primavera cantar
al negre de nit i al blau de dia;
però, sobretot, dóna'm el silenci
tranquil i pacient dels rengles de vinya,
dels lliris de cabana sobre els murs
i de la promesa verda del fruit.

Quan torni, voldria tenir els murmuris
del Sol enfonsant-se al mar, i voldria
pintar els dibuixos de l'escuma blanca
i el braç etern del far quan respira;
però, sobretot, dóna'm el silenci
de l'horitzó quan recull els estels
i el silenci de la llum que salta
entre la Lluna i el seu reflex.

Quan torni, voldria veure sis cares
plenes de somriures als ulls, voldria
la música d'abraçades, petons,
oasi d'acolliment i alegria;
però, sobretot, dóna'm el silenci
d'abans i de després de la pregària,
el silenci d'entre cançons, silenci
despert de pau, vida i estimar.

Autora: LambdaSigmaEtaPi, ergo, la meva germana